A Catalunya hi ha tretze companyies que produeixen les marques exclusives de la major cadena espanyola de supermercats, amb unes inversions que van superar els 65 milions el 2008. Els interproveïdors que produeixen les marques Hacendado, Bosque Verde i Deliplus van invertir més de 65 milions d’euros el passat any per ampliar els seus centres de producció de Catalunya.
Mercadona ha protagonitzat en les últimes setmanes l’actualitat en el sector de la distribució. La retirada de 800 productes de les seves prestatgeries ha causat una forta polèmica, especialment entre els fabricants de marques líders de mercat. No obstant això, la cadena presidida per Juan Roig assegura que la meitat de les referències que s’han donat de baixa corresponen als productors de les marques pròpies de la cadena: Hacendado, Bosque Verde, Deliplus i Compy. Però, qui hi ha darrere d’aquestes ensenyes?
Mercadona disposa d’un centenar de fabricants que produeixen pràcticament en exclusiva per al grup. Són els anomenats interproveïdors, unes companyies amb què la cadena estableix una relació a llarg termini i que es regeixen per una política de llibres oberts, de manera que, en tot moment, les dues parts coneixen els seus marges.
De el centenar d’interproveïdors de Mercadona, tretze són de capital català o tenen els seus centres de producció a Catalunya. Des d’aquestes fàbriques es proveeix als 1.212 supermercats que la cadena té a Espanya (141 a Catalunya) amb productes tan variats com pizzes, gels de bany, tints de cabells, carn de pollastre i conill, embotits, llet, aigua mineral, peres, paper de cuina, maquillatge o bosses d’escombraries (veure quadre). A aquestes companyies s’han de sumar les multinacionals Cantalou (cacau en pols) i Multy Abrasponge (fregalls), que no fabriquen a Catalunya però tenen a Pallejà (Baix Llobregat) i Montmeló (Vallès Oriental) -respectivament- els seus centres de distribució.
Capital familiar
Segons les xifres provisionals recopilades per EXPANSIÓ, els interproveïdors catalans van invertir més de 65 milions d’euros el 2008 a l’ampliació i millora de les seves instal·lacions productives. El 2007, l’esforç inversor va ser de 190 milions, especialment per les noves plantes de Casa Tarradellas a Gurb (Osona) i de la paperera SCA a Puigpelat (Alt Camp).
Amb l’excepció d’aquesta multinacional escandinava i de Sada (propietat de l’holandesa Nutreco), els interproveïdors catalans de Mercadona són empreses familiars i una cooperativa. Monter, Maverick i Cunicarn treballen exclusivament per a Mercadona. Així mateix, la cadena de supermercats absorbeix el 90% de les vendes de Azalea Cosmetics i el 70% de la facturació de Saplex. També és elevat el grau de dependència de Casa Tarradellas, encara que la companyia no revela la xifra.
«Tenim tots els ous en la mateixa cistella», reconeix Ramon Calbet, de Cunicarn. A l’empresari no li preocupa aquesta situació perquè el sistema de Mercadona li dóna la tranquil·litat de saber que té venuda sempre tota la producció i que cobrarà en un termini de 30 dies. «Coneixem perfectament les regles de joc; és una relació mútua de confiança i transparència a llarg termini que ens permet invertir contínuament », afegeix Calbet.
El ‘cap’
Daniel Folch, de Saplex, també es mostra «absolutament content» de ser interproveïdor de Mercadona, i admet que «si ells tanquen, nosaltres també». «Mercadona ens proposa un camí cap a l’excel·lència, ens ho exigeix i ens ho facilita; fa cinc anys que no ens hem de preocupar de res més que de millorar », assegura Folch. L’empresari valora especialment l’agilitat amb què es prenen les decisions i el «examen diari» a què els clients de la cadena (el cap, segons l’argot de el grup) sotmeten a l’empresa.
En la mateixa línia s’expressa Joan Català, director de Grup Català, que destaca el fet que hi hagi «un únic interlocutor» i la possibilitat de conèixer de primera mà el que demana el consumidor. «Seguirem invertint per seguir el ritme de la cadena i adaptar-nos als gustos dels clients», afirma Català.
Els contractes que Mercadona firma amb els seus proveïdors són vitalicis, però en qualsevol moment qualsevol de les dues parts pot trencar-los. Si es dóna el cas, la cadena presidida garanteix un «període de desenganxament» de tres anys. Entre els grups catalans que han passat per aquest procés figura Gall, que el 2006 va ser substituït per Siro com a fabricant de la pasta Hacendado.
Catafruit, peres i préssecs de Lleida
La família Català ha invertit 40 milions d’euros en cinc anys gràcies a el fet de tenir a Mercadona com a principal client. A través d’Catafruit, el grup lleidatà Grup Català proveeix de peres, nectarines, préssecs i albercocs als supermercats de la cadena, a més de col·laborar amb l’interproveïdor de pomes i prunes. El 2001, Catafruit va vendre tres milions de quilos a Mercadona, xifra que va ascendir a 27.000 tones l’any passat. El gruix de les inversions s’han destinat a duplicar la superfície de finques pròpies de fruiters, que ara sumen 1.300 hectàrees entre Lleida, Aragó i Extremadura.
En virtut d’l’acord a llarg termini amb Mercadona, Grup Català ha instal·lat en part de les seves finques un costós sistema antipedra consistent en unes malles que cobreixen els arbres però que no impedeixen el creixement i maduració de la fruita. Les finques també s’han dotat de sistemes de reg per degoteig i de dispositius antigel amb l’objectiu d’assegurar les collites i garantir el proveïment a el grup de distribució. Grup Català ha invertit més en una planta d’envasat i subministrament de fruita per a Mercadona a Tenerife, que se suma als centres que l’empresa ja tenia a La Portella (Segrià) ia Mèrida.
El 2008, Grup Català, gestionat ara per la segona generació, va vendre 87.000 tones de fruita i va facturar 66 milions d’euros. La meitat -33 milions- correspon a les vendes amb Mercadona i la resta, a clients de l’exterior (Holanda, el Regne Unit i Alemanya) i a l’abastament a la indústria transformadora. «Ser interproveïdors ens ha permès complir el nostre objectiu de portar la fruita directament de el camp a al consumidor final», explica Joan Català, director general.
